Després del meu primer viatge a Japó em vaig quedar enamorat de la seva gent i la seva cultura, tant em va marcar, que vaig voler repetir l’experiència per saber si aquells records formaven part d’una percepció malforjada pel xoc nou d’una cultura completament diferent a la meva o si per una altra banda, reafirmava i enaltia encara més la meva admiració.
A mesura que passaven els primer dies del meu segon viatge al Japó, em vaig adonar ràpidament que la meva passió és confirmava i que el meu enamorament cap aquell país no era passatger, és veritat que el xoc no va ser com el de la primera vegada, però ja se sap que res és comparable a la sensació que desperta quelcom per primer cop. En canvi vaig poder pair molt millor aquelles glopades d’aire fresc que em transmetia aquell tarannà tant especial.
Japó és el país de l’ordre establert, on millers de persones il·luminades per pantalles gegants poden creuar a l’hora un pas de vianants sense xocar entre elles o a on rius de gent flueixen amb total normalitat en plena hora punta del metro sense provocar cap desbordament
Aquestes percepcions, possiblement agosarades i errònies degudes a la brevetat dels meus viatges, fan que interpreti el país com a un joc de moviments i pauses. El moviment m’agrada representar-lo amb línies, ja que aquestes ens indiquen inici, final, sentit i direcció. Aquestes línies que poden ser literals o figurades també delimiten les pauses que venen representades pel color blanc amb la intenció de que el conjunt respiri. A l’hora m’agrada jugar amb reculls d’imatges i personatges que m’arriben a les mans i endinsant-los dins aquest món.
El Japó és un país que et fa girar entorn seu i que et marca en tot moment el compàs però que a la vegada et dona descans just en el moment que més el necessites.
Il·lustrant aquest llibre he intentat transmetre les sensacions viscudes i sentides amb la mateixa subtilesa i dolçor que transmet aquest país tant especial.